Un bon dia careja a Barcelona.
Deixo ceure els pètals de la teva rosa,
et veig passejar sota la llum de la lluna,
esperant una mirada que em faci pensar.
Ajuntem les nostres banderes,
barallem en silenci.
Ja no hi ha treball ni per a l`obrer.
El món ho agraix, solament nosa de la teve part, i et dugués.
Em limito a observar, veig la teva mirada,
pèro no miro enrere.
Passen cosas i es aixì, no hi ha gens escrits.
però cal seguir.
Solament mira endavent i es felic.
I estarás, el costum será així
(Por Iria Costa Trancón, Eduard Lupo)
